«Hem de respectar el militant»

Entrevista amb Alfred Bosch, candidat a les primàries per encapçalar la llista d’ERC a Madrid: “Més que estirar el carro de les esquerres hem de ser un partit que estiri el carro de la centralitat cap a la independència”

Alfred Bosch, al pati del campus de la UPF

Alfred Bosch, (Barcelona, 1961), Historiador, escriptor i portaveu de Barcelona Decideix. Ara enceta una nova fase com a candidat a les primàries d’ERC per encapçalar la llista de la formació a Madrid. Convençut que cal una reorientació i una renovació, però no pas una “substitució”, està agraït per la paciència dels militants. “La gent normal ha de venir cap a la independència”, diu, i obre les portes a pactes electorals per encarar la nova fase del país”. I pregunta al votant sobiranista de CiU si creu que “Duran i Lleida és el millor advocat per defensar els interessos d’una Catalunya lliure”.

- Què fa un sobiranista civil fent de sobiranista polític?

- Jo ja fa molts anys que penso que pel meu país sóc capaç de trencar-me la cara, i com pot veure, literalment. (Riu).

- Déu n’hi do…

- Sí, coses que passen.

- Escolti, dissabte se celebren unes primàries en les que hi ha dues opcions diferents d’entendre la lluita política de l’independentisme al centre neuràlgic del poder, encapçalar la llista a Madrid. Quin és el seu valor afegit?

- Entenem que la candidatura d’Oriol Junqueras, de la qual em formo part en el benentès que és qui em demana que faci el pas, vol renovar, obrir portes i finestres, que passi l’aire fresc, i connectar amb a la societat civil. Volem una política diferent, no tan professionalitzada, amb un llenguatge diferent, arran de terra i proper. La lectura és clara, en els darrers quatre anys han passat moltes coses i ERC vol respondre adaptant-se no només en una nova fase del partit, sinó en una nova fase del país i la societat en general.

- Moltes coses?

- El fiasco de l’Estatut, la sentència de l’Estatut, la reacció a la sentència, les consultes sobiranistes que acaben a Barcelona amb Jordi Pujol i Artur Mas votant a la consulta de Barcelona. Un canvi increïble, colossal. Afegir la protesta social dels indignats, la crisi econòmica galopant, els tancaments d’empreses, l’atac a la llengua catalana, la judicialització del país, – fa cinc anys que el país està als tribunals-. Davant de tot això no pots xiular i mirar cap a l’altra banda, hi ha partits que ho fan. Les mateixes cares, els mateixos discursos i, a més, admeten públicament que faran les mateixes polítiques. Davant d’això ERC intenta reaccionar, no sé si ho farem millor o pitjor, però com a mínim ho intenta. Davant d’un nou escenari intenta fer propostes noves i estils nous, intenta renovar i aquest és el motiu de buscar un canvi que encarni aquest canvi de temps.

- Propostes noves i canvis d’estils, quins concretament?

- D’entrada és una qüestió poc ideològica perquè en el fons dins d’ERC i de l’independentisme en general tots anem al mateix port: la independència i la justícia final. El port de destinació està clar per a tots, on rau la diferència és com hem de navegar. Hem de parlar més clar, generar confiança i tractar-nos amb respecte i afecte. Amb els independentistes som companys de viatge i els hem de tractar amb respecte. Per altra banda, l’aliança estratègica amb les esquerres s’ha de revisar de d’alt a baix i el més probable és que l’Entesa al Senat no es reediti. Compartir grup amb Izquierda Unida a Madrid, esquerra estatalista, no té gaire sentit, haurem de compartir-lo amb els independentistes com Bildu o BNG. Això és reorientació: més que estirar el carro de les esquerres hem de ser un partit que estiri el carro de la centralitat cap a la independència.

- Centralitat…però vostè no és d’esquerres?

- Sí, per descomptat. Però quan parlo de centralitat no ho faig des del punt de vista ideològic, sinó social: la gent normal. No tenim aspiració de marginalitat. Volem que el soci estàndard del Barça, l’impositor de la Caixa, la gent que porta els nens a l’escola pública, la gent treballadora i menestral s’identifiqui en massa amb l’independentisme. I aconseguir això prioritzant l’aliança amb les esquerres no és possible.

- El seu contrincant, Joan Ridao, reconeixia en una entrevista en aquest diari, que entendria perfectament que Joan Tardà fos el seu número dos. Vostè també ho entendria?

- M’encantaria, i també m’encantaria en Ridao, ho he dit mil vegades. Tots remem en la mateixa direcció. Hi ha diferències de trajectòria. Hi ha gent que representa més una època i un capítol que els electors volen canviar i necessitem un canvi de cares, per això Junqueras vol un cap de cartell que ho representi. Això no vol dir cremar la feina feta fins ara i desqualificar els que ja hi eren. Renovació no és substitució.

- Qui també sembla que vol jugar són altres partits independentistes que han robat la bandera del monopoli de l’independentisme que fins ara tenia ERC, com CiU. Com recuperarà els vots sobiranistes que han marxat a CiU?

- Els vots no són de ningú, la gent vota el que li dóna la gana. Per recuperar aquest vot hem de fer les coses.

- Molt bé, i com es fan bé les coses?

- Parlant clar, concertant i agrupant enlloc de barallar-se i disputar-se. Sentit comú, vaja! Volem anar a buscar la independència de Catalunya i la justícia social, objectius per altra banda prou difícils, complicats. Aquest és un somni compartit per diversos partits. I aquí rau la primera qüestió que es formula la gent: si voleu un objectiu difícil com és que no sou capaços de fer la part fàcil que és ajuntar-vos? Si la part fàcil no la feu, com voleu fer la difícil? Així és molt difícil que la gent confiï en una gran ambició i un gran somni.

- Parlant de la part fàcil, des de Solidaritat aquesta setmana Alfons López Tena, de SI, insistia que els nou punts que els havien remès a un acord no eren “condicions, ni obligacions”. Una rebaixa de to, ho veu així?

- La nostra intenció és començar a parlar, com a mínim seure i, si pot ser, entendre’ns. Seria fantàstic articular una aposta conjunta i consensuada. Les converses han de ser amb complicitat i a porta tancada. No serà fàcil, portem tres anys amb estira i arronses, ferides obertes… Si guanyem les primàries, serem capaços en vint dies de remuntar això?

- Vostè ho ha dit, la “nova fase del país” no hauria de ser un cicatritzant?

- M’hi trencaré les banyes. I l’altra mitja cara, si cal. Però no serà bufar i fer ampolles.

- De fet anar a Madrid a divorciar-nos tampoc és bufar i fer ampolles?

- (Riu) Es tractaria d’un canvi d’estil. No es tracta de fer pedagogia a Espanya, sinó respectar al públic al qual t’adreces. Des de Madrid t’adreces a catalans que normalment veuen cadenes estatals i que l’únic cop que s’assabenten que ERC o l’independentisme català existeix és en aquells vint segons que surt en els debats del Congrés. Aquesta gent tenen dret a saber que la nostra opció existeix, i crec que possiblement, molts la votarien. Aquest altaveu s’ha d’utilitzar i més quan es tracta d’una festa que en part la paguem, i per un cop que podem entrar en una festa que paguem ho hem d’aprofitar. I a més, a Madrid, hi ha la premsa internacional.

- I els espanyols?

- La geografia no la canviarem, haurem de ser veïns. Per molt que haguem tingut problemes amb les institucions de poder espanyoles, no vol dir que siguem antiespanyols. La gent és la gent, no hem de tenir odi. La gent sovint té més seny que els seus governants o els seus mitjans de comunicació. Crec que es mereixen que pugem a la tribuna i els hi expliquem que aquesta unió no la veiem per enlloc, no funciona, cada dia hi ha més enfrontaments i al final acabarem odiant-nos, per tant, fem una separació amistosa.

- Situem-nos al dia 18, suposem que vostè guanya les primàries …què li diria a un votant sobiranista de CiU per convèncer-lo que Josep Antoni Duran i Lleida no és l’opció per defensar els interessos d’una Catalunya lliure i justa?

- Li faria aquesta pregunta. No aniria a rentar-li el cervell a ningú. Només recordar que Duran i Lleida que per la consulta de Barcelona es va postular per l’abstencionisme actiu tot dient que no s’havia de votar i, a més, va revelar el vot d’una companya de partit que a més és… vicepresidenta de Govern. Hem de premiar amb el nostre vot algú que no només és antiindependentista sinó que no vol que la qüestió surti. Que cadascú faci les seves conclusions.

- Si perd les primàries… què farà?

- Viure més tranquil, fer classes i escriure. I sobretot estar amb els meus fills. Però si et truquen per estirar el carro, tinc l’obligació com a servidor d’una causa i d’un país. Perquè els nostres fills tinguin un país millor del que tenim ara.

- Si perdés, quedaria contestat el lideratge Junqueras?

- Això li hauríeu de preguntar a ell. El militant parlarà i el que digui la militància serà el millor. Pensem en el militant d’ERC: ha tingut molta paciència i ho ha passat molt malament els darrers anys: desavinences, discrepàncies, escissions, diferències personals de gent que tenia una forta amistat, tot tenyit amb patacades electorals. Gent que dedica el seu temps i els seus esforços i només rep patacades, se’ls ha d’escoltar, i sobretot, respectar-los. El que diguin serà el millor.

- Com porta el castellà?

- Bé. No tinc gaire accent.

- Vostè coneix molt bé Àfrica. Com seria Catalunya en aquell continent?

- Probablement seríem independents.

- Imagini’s que té l’acta de diputat, quines serien les primeres paraules des de la tribuna?

- Espanyols, us estimo, però volem marxar.

Font: NacióDigital.cat

Alemany també està d’acord amb la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent

El president del CAREC i d’Abertis assegura que ‘sempre’ coincideix amb les paraules del conseller d’Economia

Salvador Alemany, el president del CAREC i d'Abertis

El president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) i d’Abertis, Salvador Alemany, ha assegurat avui que ‘està d’acord’ amb les paraules del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que considera que la independència de Catalunya és ‘perfectament viable’ des del punt de vista econòmic i que hi ha 95 països més petits que Catalunya al món. Abans de la seva compareixença parlamentària davant la Comissió d’Empresa i Ocupació en relació a la llei òmnibus’, el president del CAREC ha explicat que ‘sempre’ està d’acord amb el conseller i que ‘aquesta vegada també’.

Font: VilaWeb

La fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola demana informació a Puig sobre la crema de banderes espanyoles a la Diada

Podrien constituir un delicte d’injúries al Rei i ultratge a Espanya

La fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola ha demanat formalment a la Conselleria d’Interior informació sobre la crema de banderes i una foto del Rei durant la manifestació independentista de diumenge passat a Barcelona, en motiu de la Diada. El fiscal en cap de l’Audiència, Javier Zaragoza, ha enviat un escrit al conseller Felip Puig demanant-li quines actuacions van fer els Mossos d’Esquadra en relació a aquests incidents per identificar-ne els autors. La crema de banderes i de fotos del Rei podrien constituir un delicte d’ultratge a Espanya i d’injúries greus contra el monarca.

Tres encaputxats cremen una bandera espanyola al Fossar de les Moreres

En l’escrit, Zaragoza diu que ha tingut coneixement d’aquests incidents i es dirigeix al Departament perquè “haurà d’informar amb la major urgència possible” i enviar-li les proves i la identificació dels autors. Posteriorment, la fiscalia decidirà si presenta denúncia o no.

Fonts d’Interior han explicat a l’ACN que la carta ja ha arribat tant a la Direcció General de la Policia com al Departament. Les mateixes fonts han explicat que el mateix dia dels fets els Mossos van obrir diligències i les van remetre al jutjat corresponent.

Els fets van tenir lloc la tarda de diumenge, durant la tradicional manifestació independentista de l’Onze de Setembre. Tres encaputxats van cremar una bandera espanyola al Fossar de les Moreres, mentre que uns altres quatre van cremar una bandera espanyola, una francesa i una foto del Rei al passeig del Born.

Font: directe.cat

Sant Pere de Torelló deixa l’estelada a l’Ajuntament

La bandera onejarà a l’edifici municipal fins que Catalunya pugui decidir sobre la seva independència.

Concentració a Sant Pere de Torelló.

Aquest dilluns a la tarda, com a molts altres municipis de la comarca, ha tingut lloc a Sant Pere de Torelló una concentració en favor de la immersió lingüística i en contra de la interlocutòria del TSJC. A l’acte hi han assistit unes 200 persones, entre les que hi havia l’alcalde Jordi Fàbrega.

Fàbrega ha fet una exposició de les conseqüències de la sentència i de la necessitat de defensar la nostra llengua en tots els àmbits. Per assentiment popular de tots els assistents, s’ha acordat continuar amb el procés d’immersió lingüística en tots els àmbits de competència de l’Ajuntament a Sant Pere.

Per altra banda els assistents han acceptat la proposta del consistori a deixar de manera permanent l’estelada al balcó de l’ajuntament fins que Catalunya pugui decidir sobre la seva independència.

Font: NacióDigital.cat

La senyera gegant de Girona ja oneja

Representants de la Policia Municipal i Mossos d'Esquadra preparen la hissada davant les autoritats

L’Ajuntament preveu convertir la hissada de la bandera a la plaça Catalunya en un acte cívic per commemorar la Diada

Una senyera de grans dimensions (cinc metres de llargada i tres d’alçada) situada en un pal de deu metres oneja, des de les dotze del migdia d’ahir, a la plaça de Catalunya de Girona. L’acte, que va comptar amb la participació dels regidors, i representants de la Diputació i la Generalitat, va atraure un nombrós públic de diferents sensibilitats. Un acte a propòsit de la Diada Nacional de Catalunya que, segons explicava després l’alcalde, Carles Puigdemont, és “compartit al 100% pels ciutadans de Girona”. No obstant això, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), alhora que valorava positivament la iniciativa, no estava d’acord amb la “parafernàlia” que s’havia preparat. Remarcaven un detall. La hissada de la bandera va ser executada per representants de dos cossos de seguretat: la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra.
Aquesta senyera gegant, realitzada a Girona i expressament preparada per aquesta situació, és la segona que oneja al centre de la ciutat amb caràcter permanent. L’altra, més petita, és a l’edifici de la Generalitat, a la banda de la Gran Via de Jaume I. La hissada, a mig camí de la solemnitat institucional i les reivindicacions independentistes d’una part del públic (van agitar estelades i mostrar cartells on es demanava, precisament, aquesta bandera a la plaça Catalunya), va ser breu i va acabar amb proclames de “Visca Catalunya Lliure” i “Independència”. Albert Riera comentava, ja amb la senyera onejant, que la tela està preparada amb un sistema antirobatori. En referència al manteniment, va comentar que la senyera en necessitarà un d’anual i, per tant, caldrà retirar-la. Això es podria aprofitar a fi que la següent hissada coincidís amb la Diada i donar continuïtat a la commemoració. L’acte va sumar imatges a destacar. Dos casos: els regidors de la CUP regalant una estelada a Puigdemont (i aquest acceptant-la) i els del PP sense manies participant de la hissada.

Font: Diari de Girona

Ni oblit ni error, exigència

El dissenyador del cartell de l’11S a Badalona afirma que el van obligar a eliminar la paraula nacional

El cartell de l'Onze de Setembre del 2011 de Badalona

El dissenyador freelance de la campanya i el cartell oficial de l’onze de setembre a Badalona afirma aquest dissabte en una piulada al twitter que treure la paraula nacional no va ser no va ser ni un error ni un oblit. Jordi Garcia comenta que va ser una exigència que se li va fer via telefònica.

Al Facebook , escriu: “He llegit que l’Ajuntament de Badalona es desmarca de la decisió de treure la paraula nacional del cartell, atribuint-la al disseny o a un oblit. He de dir que l’ajuntament és qui sempre facilita i/o corregeix tot el contingut textual; en aquest cas inicialment ens van donar el text Diada nacional de Catalunya. Pocs dies després ens van demanar que eliminessim la paraula nacional del cartell. La nostra única aportació a nivell de text va ser afegir 1714-2011, això si va passar. Malgrat no voler ser vetat per l’administració, he cregut necessari facilitar aquesta informació”.

Font: NacióDigital.cat

Jordi Pujol, la Jennifer i els Catarres

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, durant la seva conferència a Igualada.

L’expresident de la Generalitat cita la cançó de moda d’aquest estiu per defensar el model d’integració que hi ha a Catalunya.

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha demostrat que segueix molt al dia de les modes, fins i tot musicals. En un acte aquest matí a Igualada, Pujol ha parafrasejat la cançó ‘Jennifer’ del grup català Els Catarres per defensar la integració i ha dit que el país “ha de ser capaç de fer que tota la gent que viu a Catalunya es pugui sentir catalana”. Un internauta ja ha penjat el fragment de veu a la xarxa.

Pujol ha afirmat que “la Catalunya que volem no és una Catalunya d’amors prohibits” i hem de procurar, ha dit, que “tothom s’hi pugui sentir com a casa”. Referint-se a la cançó, Pujol ha dit que “necessitem Catarres que es casin amb Jennifers”, ja que aquestes “són una part del futur del país”.

L’expresident de la Generalitat ha afegit que som un país “petit” i que “hem de tenir un país pels 6 milions de ciutadans de Catalunya vinguin d’on vinguin”. Pujol ha dit que actualment tenim un “repte important” perquè Catalunya “ha rebut molta immigració diversa en molt poc temps.”. A més, ha destacat que el país es troba en una situació “crítica” en les seves relacions amb l’Estat i que “si no reaccionem com a país” podem entrar en la “residualització”.

Font: ara.cat

Guardiola: “Si ens aixequem ben d’hora, i sense retrets, som un país imparable”

Pep Guardiola ha rebut la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya i, posteriorment, ha fet un discurs d’agraïment. Les seves paraules, apassionades, han acabat de manera emotiva enviant un missatge als catalans

Josep Guardiola ha rebut la Medalla d’Honor d’Or del Parlament de mans de la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, després dels parlaments d’Evarist Murtra, de Mònica Terribas, de David Trueba i d’una actuació musical de Nina.

Emocionat i nerviós, el tècnic del Barça ha parlat davant les autoritats per agrair la condecoració. Ha trencat el gel fent broma amb Murtra, Terribas i Nina, que prèviament havien passat per l’altar. “Jo us diré quatre coses. Si l’elogi debilita, estic fos. Us parlaré amb el que sento”.

Humil, Guardiola ha obert el seu discurs dient que tot es redueix a haver sigut escollit. “Jo vaig ser escollit. Qualsevol altre hagués pogut estar aquí i el mèrit és de la gent que em van escollir a mi. Aquesta és la millor manera de prendre’m la meva professió. Els coneixements, el que sé, no em pertanyen a mi. Són dels entrenadors que he tingut. I dels jugadors que he tingut la sort de dirigir. Visc la meva professió d’aquesta manera. Estimo el meu ofici, tinc passió pel meu ofici”.

Guardiola, apassionat, ha explicat un secret de com treballa: “Al final, tot es redueix a un instant. Hi ha un moment que ens fa joia. Abans de cada partit, marxo al soterrani de Can Barça, on hi tinc un despatxet. Allà em tanco amb dos o tres DVD sobre el rival. M’assec, agafo folis, un bolígraf i començo a veure com juga el que seran el nostre adversari. Apunto les coses bones que fan i també apunto les coses que fan malament i per on podem fer-los mal. Però hi ha un moment. El moment màgic. Hi ha una imatge, un detall, que em fa dir ‘Demà guanyarem’. No tinc cap fórmula màgica per saber del cert que guanyarem, però així ho sento, és aquest el moment pel que m’estimo la meva feina”.

L’entrenador del Barça ha dit que és el que és gràcies a l’esport. “És el microclima d’un vestidor, un equip de futbol, el que m’ha fet ser com sóc. He après que els retrets i les excuses no serveixen per a res. Que un company pot ser millor que jo. Que un entrenador pot triar que jo no jugui. Que hi haurà derrotes i que faran molt de mal”.

Guardiola s’ha referit a unes paraules de Valero Rivera, exentrenador del Barça d’handbol, i que l’acompanyen cada dia. “‘El Barça ens fa bons a tots’, em va dir en Valero. Viu la teva professió agraint la sort d’estar al Barça i no pensant que li has de demanar res a la institució. És el que intento fer”.

“Jo no vull ser exemple de res”, ha dit en el tram final del seu discurs. “Jo només vull que la gent senti això que sento, aquesta passió pel que faig”, ha continuat. I, per acabar, el tècnic del Barça ha enviat un missatge als catalans: “Si ens aixequem ben d’hora, i sense retrets, creieu-me que som un país imparable”.

Font: ara.cat