Alfred Bosch, (Barcelona, 1961), Historiador, escriptor i portaveu de Barcelona Decideix. Ara enceta una nova fase com a candidat a les primàries d’ERC per encapçalar la llista de la formació a Madrid. Convençut que cal una reorientació i una renovació, però no pas una “substitució”, està agraït per la paciència dels militants. “La gent normal ha de venir cap a la independència”, diu, i obre les portes a pactes electorals per encarar la nova fase del país”. I pregunta al votant sobiranista de CiU si creu que “Duran i Lleida és el millor advocat per defensar els interessos d’una Catalunya lliure”.

- Què fa un sobiranista civil fent de sobiranista polític?

- Jo ja fa molts anys que penso que pel meu país sóc capaç de trencar-me la cara, i com pot veure, literalment. (Riu).

- Déu n’hi do…

- Sí, coses que passen.

- Escolti, dissabte se celebren unes primàries en les que hi ha dues opcions diferents d’entendre la lluita política de l’independentisme al centre neuràlgic del poder, encapçalar la llista a Madrid. Quin és el seu valor afegit?

- Entenem que la candidatura d’Oriol Junqueras, de la qual em formo part en el benentès que és qui em demana que faci el pas, vol renovar, obrir portes i finestres, que passi l’aire fresc, i connectar amb a la societat civil. Volem una política diferent, no tan professionalitzada, amb un llenguatge diferent, arran de terra i proper. La lectura és clara, en els darrers quatre anys han passat moltes coses i ERC vol respondre adaptant-se no només en una nova fase del partit, sinó en una nova fase del país i la societat en general.

- Moltes coses?

- El fiasco de l’Estatut, la sentència de l’Estatut, la reacció a la sentència, les consultes sobiranistes que acaben a Barcelona amb Jordi Pujol i Artur Mas votant a la consulta de Barcelona. Un canvi increïble, colossal. Afegir la protesta social dels indignats, la crisi econòmica galopant, els tancaments d’empreses, l’atac a la llengua catalana, la judicialització del país, – fa cinc anys que el país està als tribunals-. Davant de tot això no pots xiular i mirar cap a l’altra banda, hi ha partits que ho fan. Les mateixes cares, els mateixos discursos i, a més, admeten públicament que faran les mateixes polítiques. Davant d’això ERC intenta reaccionar, no sé si ho farem millor o pitjor, però com a mínim ho intenta. Davant d’un nou escenari intenta fer propostes noves i estils nous, intenta renovar i aquest és el motiu de buscar un canvi que encarni aquest canvi de temps.

- Propostes noves i canvis d’estils, quins concretament?

- D’entrada és una qüestió poc ideològica perquè en el fons dins d’ERC i de l’independentisme en general tots anem al mateix port: la independència i la justícia final. El port de destinació està clar per a tots, on rau la diferència és com hem de navegar. Hem de parlar més clar, generar confiança i tractar-nos amb respecte i afecte. Amb els independentistes som companys de viatge i els hem de tractar amb respecte. Per altra banda, l’aliança estratègica amb les esquerres s’ha de revisar de d’alt a baix i el més probable és que l’Entesa al Senat no es reediti. Compartir grup amb Izquierda Unida a Madrid, esquerra estatalista, no té gaire sentit, haurem de compartir-lo amb els independentistes com Bildu o BNG. Això és reorientació: més que estirar el carro de les esquerres hem de ser un partit que estiri el carro de la centralitat cap a la independència.

- Centralitat…però vostè no és d’esquerres?

- Sí, per descomptat. Però quan parlo de centralitat no ho faig des del punt de vista ideològic, sinó social: la gent normal. No tenim aspiració de marginalitat. Volem que el soci estàndard del Barça, l’impositor de la Caixa, la gent que porta els nens a l’escola pública, la gent treballadora i menestral s’identifiqui en massa amb l’independentisme. I aconseguir això prioritzant l’aliança amb les esquerres no és possible.

- El seu contrincant, Joan Ridao, reconeixia en una entrevista en aquest diari, que entendria perfectament que Joan Tardà fos el seu número dos. Vostè també ho entendria?

- M’encantaria, i també m’encantaria en Ridao, ho he dit mil vegades. Tots remem en la mateixa direcció. Hi ha diferències de trajectòria. Hi ha gent que representa més una època i un capítol que els electors volen canviar i necessitem un canvi de cares, per això Junqueras vol un cap de cartell que ho representi. Això no vol dir cremar la feina feta fins ara i desqualificar els que ja hi eren. Renovació no és substitució.

- Qui també sembla que vol jugar són altres partits independentistes que han robat la bandera del monopoli de l’independentisme que fins ara tenia ERC, com CiU. Com recuperarà els vots sobiranistes que han marxat a CiU?

- Els vots no són de ningú, la gent vota el que li dóna la gana. Per recuperar aquest vot hem de fer les coses.

- Molt bé, i com es fan bé les coses?

- Parlant clar, concertant i agrupant enlloc de barallar-se i disputar-se. Sentit comú, vaja! Volem anar a buscar la independència de Catalunya i la justícia social, objectius per altra banda prou difícils, complicats. Aquest és un somni compartit per diversos partits. I aquí rau la primera qüestió que es formula la gent: si voleu un objectiu difícil com és que no sou capaços de fer la part fàcil que és ajuntar-vos? Si la part fàcil no la feu, com voleu fer la difícil? Així és molt difícil que la gent confiï en una gran ambició i un gran somni.

- Parlant de la part fàcil, des de Solidaritat aquesta setmana Alfons López Tena, de SI, insistia que els nou punts que els havien remès a un acord no eren “condicions, ni obligacions”. Una rebaixa de to, ho veu així?

- La nostra intenció és començar a parlar, com a mínim seure i, si pot ser, entendre’ns. Seria fantàstic articular una aposta conjunta i consensuada. Les converses han de ser amb complicitat i a porta tancada. No serà fàcil, portem tres anys amb estira i arronses, ferides obertes… Si guanyem les primàries, serem capaços en vint dies de remuntar això?

- Vostè ho ha dit, la “nova fase del país” no hauria de ser un cicatritzant?

- M’hi trencaré les banyes. I l’altra mitja cara, si cal. Però no serà bufar i fer ampolles.

- De fet anar a Madrid a divorciar-nos tampoc és bufar i fer ampolles?

- (Riu) Es tractaria d’un canvi d’estil. No es tracta de fer pedagogia a Espanya, sinó respectar al públic al qual t’adreces. Des de Madrid t’adreces a catalans que normalment veuen cadenes estatals i que l’únic cop que s’assabenten que ERC o l’independentisme català existeix és en aquells vint segons que surt en els debats del Congrés. Aquesta gent tenen dret a saber que la nostra opció existeix, i crec que possiblement, molts la votarien. Aquest altaveu s’ha d’utilitzar i més quan es tracta d’una festa que en part la paguem, i per un cop que podem entrar en una festa que paguem ho hem d’aprofitar. I a més, a Madrid, hi ha la premsa internacional.

- I els espanyols?

- La geografia no la canviarem, haurem de ser veïns. Per molt que haguem tingut problemes amb les institucions de poder espanyoles, no vol dir que siguem antiespanyols. La gent és la gent, no hem de tenir odi. La gent sovint té més seny que els seus governants o els seus mitjans de comunicació. Crec que es mereixen que pugem a la tribuna i els hi expliquem que aquesta unió no la veiem per enlloc, no funciona, cada dia hi ha més enfrontaments i al final acabarem odiant-nos, per tant, fem una separació amistosa.

- Situem-nos al dia 18, suposem que vostè guanya les primàries …què li diria a un votant sobiranista de CiU per convèncer-lo que Josep Antoni Duran i Lleida no és l’opció per defensar els interessos d’una Catalunya lliure i justa?

- Li faria aquesta pregunta. No aniria a rentar-li el cervell a ningú. Només recordar que Duran i Lleida que per la consulta de Barcelona es va postular per l’abstencionisme actiu tot dient que no s’havia de votar i, a més, va revelar el vot d’una companya de partit que a més és… vicepresidenta de Govern. Hem de premiar amb el nostre vot algú que no només és antiindependentista sinó que no vol que la qüestió surti. Que cadascú faci les seves conclusions.

- Si perd les primàries… què farà?

- Viure més tranquil, fer classes i escriure. I sobretot estar amb els meus fills. Però si et truquen per estirar el carro, tinc l’obligació com a servidor d’una causa i d’un país. Perquè els nostres fills tinguin un país millor del que tenim ara.

- Si perdés, quedaria contestat el lideratge Junqueras?

- Això li hauríeu de preguntar a ell. El militant parlarà i el que digui la militància serà el millor. Pensem en el militant d’ERC: ha tingut molta paciència i ho ha passat molt malament els darrers anys: desavinences, discrepàncies, escissions, diferències personals de gent que tenia una forta amistat, tot tenyit amb patacades electorals. Gent que dedica el seu temps i els seus esforços i només rep patacades, se’ls ha d’escoltar, i sobretot, respectar-los. El que diguin serà el millor.

- Com porta el castellà?

- Bé. No tinc gaire accent.

- Vostè coneix molt bé Àfrica. Com seria Catalunya en aquell continent?

- Probablement seríem independents.

- Imagini’s que té l’acta de diputat, quines serien les primeres paraules des de la tribuna?

- Espanyols, us estimo, però volem marxar.

Font: NacióDigital.cat

El president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) i d’Abertis, Salvador Alemany, ha assegurat avui que ‘està d’acord’ amb les paraules del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que considera que la independència de Catalunya és ‘perfectament viable’ des del punt de vista econòmic i que hi ha 95 països més petits que Catalunya al món. Abans de la seva compareixença parlamentària davant la Comissió d’Empresa i Ocupació en relació a la llei òmnibus’, el president del CAREC ha explicat que ‘sempre’ està d’acord amb el conseller i que ‘aquesta vegada també’.

Font: VilaWeb

La fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola ha demanat formalment a la Conselleria d’Interior informació sobre la crema de banderes i una foto del Rei durant la manifestació independentista de diumenge passat a Barcelona, en motiu de la Diada. El fiscal en cap de l’Audiència, Javier Zaragoza, ha enviat un escrit al conseller Felip Puig demanant-li quines actuacions van fer els Mossos d’Esquadra en relació a aquests incidents per identificar-ne els autors. La crema de banderes i de fotos del Rei podrien constituir un delicte d’ultratge a Espanya i d’injúries greus contra el monarca.

En l’escrit, Zaragoza diu que ha tingut coneixement d’aquests incidents i es dirigeix al Departament perquè “haurà d’informar amb la major urgència possible” i enviar-li les proves i la identificació dels autors. Posteriorment, la fiscalia decidirà si presenta denúncia o no.

Fonts d’Interior han explicat a l’ACN que la carta ja ha arribat tant a la Direcció General de la Policia com al Departament. Les mateixes fonts han explicat que el mateix dia dels fets els Mossos van obrir diligències i les van remetre al jutjat corresponent.

Els fets van tenir lloc la tarda de diumenge, durant la tradicional manifestació independentista de l’Onze de Setembre. Tres encaputxats van cremar una bandera espanyola al Fossar de les Moreres, mentre que uns altres quatre van cremar una bandera espanyola, una francesa i una foto del Rei al passeig del Born.

Font: directe.cat

La Colla de Campaners de la Seu de Sant Llorenç de Llobregat ha enviat una carta al bisbe, Agustí Cortés, per mostrar el seu malestar per haver rebut l’encàrrec de retirar la senyera del campanar durant la Diada de l’11 de setembre. Els campaners denuncien que mossèn Joan Pere Pulido, secretari general del bisbat, els va advertir que la presència de la senyera “podia molestar altra gent de Sant Feliu”. Els voluntaris encarregats de fer el repics de campanes a la catedral de Sant Llorenç, que acostumen a col·locar la senyera en diverses festivitats, expliquen que el mossèn els va instar a retirar-la al migdia de la Diada. Hi onejava des del vespre anterior.

En la carta al bisbe de Sant Feliu de Llobregat, el col·lectiu de campaners adverteixen que fins i tot es volia promoure una consulta entre els assistents a la missa de diumenge sobre la conveniència de la col·locació de la senyera. Arran d’aquesta actitud, el col·lectiu va decidir no fer el repic de campanes de l’11 de setembre i despenjar la senyera del campanar al vespre, a banda de dissoldre la colla de campaners, activa des de 1996. En el document enviat al bisbe Cortés, els voluntaris de Sant Feliu es pregunten com pot ser que penjar la senyera, la bandera que representa tots els catalans segons l’Estatut, “pot ofendre un membre de l’Església catalana”.

Josep M. Buscà, un dels portaveus de la Colla de Campaners de la Creu de Sant Llorenç, ha explicat a l’ARA que els arguments esgrimits pel representant del bisbat eren que “l’Església havia de ser neutral” en qüestions polítiques. Així s’interpretava la presència de la senyera al campanar de la catedral. “Vam tenir la sensació que fèiem alguna cosa malament”, apunta Buscà.

Font: ara.cat

Aquest dilluns a la tarda, com a molts altres municipis de la comarca, ha tingut lloc a Sant Pere de Torelló una concentració en favor de la immersió lingüística i en contra de la interlocutòria del TSJC. A l’acte hi han assistit unes 200 persones, entre les que hi havia l’alcalde Jordi Fàbrega.

Fàbrega ha fet una exposició de les conseqüències de la sentència i de la necessitat de defensar la nostra llengua en tots els àmbits. Per assentiment popular de tots els assistents, s’ha acordat continuar amb el procés d’immersió lingüística en tots els àmbits de competència de l’Ajuntament a Sant Pere.

Per altra banda els assistents han acceptat la proposta del consistori a deixar de manera permanent l’estelada al balcó de l’ajuntament fins que Catalunya pugui decidir sobre la seva independència.

Font: NacióDigital.cat

Aquesta passada nit, el Monument a la Independència, realitzat per recaptació popular com a record a la Consulta Independentista del 13S, ha sofert un atac de l’espanyolisme ranci que es vincula a posicions filonazis. Les 4 columnes d’aquest monument, ubicat a l’esplanada de Can Jalpí, a Arenys de Munt, han estat pintades amb esvàstiques i amb proclames contra la independència. Al mateix temps, el monòlit que simbolitza l’inici del camí per assolir la nostra llibertat nacional també ha estat pintat amb esvàstiques i ha estat signat per un grup autoanomenat ‘Peña de Canet de Mar’.
L’Ateneu Independentista d’Arenys de Munt, promotor del Monument i també l’Ajuntament d’Arenys de Munt lamentem profundament aquest atac a un símbol del nostre País i de l’esforç col·lectiu de tot el poble per aconseguir realitzar la primera consulta independentista el 13 de setembre del 2009. No podem oblidar els atacs falangistes i espanyolistes que vam rebre en aquell moment pel fet d’intentar realitzar un acte plenament democràtic. Un acte que posteriorment ha estat seguit per centenars de municipis.

També lamentem profundament que aquest grup d’espanyolistes radicals es vinculin al poble veí de Canet de Mar, un poble amb el qual mantenim estrets vincles de veïnatge, d’amistat i familiars.

L’Ateneu amb la col·laboració de l’Ajuntament farà el que calgui per netejar totes les agressions al Monument i procurarem que estigui en bones condicions per presidir tots els actes del Concert per la Independència del proper 17 de setembre i el 2on. Aplec per la Independència del proper dia 18 de setembre.

Nota de premsa de l’Ajuntament d’Arenys de Munt

Àlbum de fotografies complet amb bona qualitat

L’Ajuntament preveu convertir la hissada de la bandera a la plaça Catalunya en un acte cívic per commemorar la Diada

Una senyera de grans dimensions (cinc metres de llargada i tres d’alçada) situada en un pal de deu metres oneja, des de les dotze del migdia d’ahir, a la plaça de Catalunya de Girona. L’acte, que va comptar amb la participació dels regidors, i representants de la Diputació i la Generalitat, va atraure un nombrós públic de diferents sensibilitats. Un acte a propòsit de la Diada Nacional de Catalunya que, segons explicava després l’alcalde, Carles Puigdemont, és “compartit al 100% pels ciutadans de Girona”. No obstant això, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), alhora que valorava positivament la iniciativa, no estava d’acord amb la “parafernàlia” que s’havia preparat. Remarcaven un detall. La hissada de la bandera va ser executada per representants de dos cossos de seguretat: la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra.
Aquesta senyera gegant, realitzada a Girona i expressament preparada per aquesta situació, és la segona que oneja al centre de la ciutat amb caràcter permanent. L’altra, més petita, és a l’edifici de la Generalitat, a la banda de la Gran Via de Jaume I. La hissada, a mig camí de la solemnitat institucional i les reivindicacions independentistes d’una part del públic (van agitar estelades i mostrar cartells on es demanava, precisament, aquesta bandera a la plaça Catalunya), va ser breu i va acabar amb proclames de “Visca Catalunya Lliure” i “Independència”. Albert Riera comentava, ja amb la senyera onejant, que la tela està preparada amb un sistema antirobatori. En referència al manteniment, va comentar que la senyera en necessitarà un d’anual i, per tant, caldrà retirar-la. Això es podria aprofitar a fi que la següent hissada coincidís amb la Diada i donar continuïtat a la commemoració. L’acte va sumar imatges a destacar. Dos casos: els regidors de la CUP regalant una estelada a Puigdemont (i aquest acceptant-la) i els del PP sense manies participant de la hissada.

Font: Diari de Girona

“Ansiosos estaven els fills de la molt il·lustre ciutat de Dénia, sempre lleial a la casa d’Àustria, de veure les veles de la gran flota de la poderosa reina d’Anglaterra, per a poder declarar-se pel rei Carles III.” Aquest era l’estat d’ànim dels habitants de Dénia, un dels principals ports del Regne de València, el 17 d’agost del 1705, mentre l’armada aliada s’apropava a la costa, amb l’objectiu de desembarcar a la península i destronar el rei Felip V de Borbó. Després d’ancorar, els vaixells de guerra, amb el general Joan Baptista Basset al capdavant, van llançar una salva de set canonades, fent entendre als jurats de Dénia que volien parlamentar. Rebuda la resposta amb dues canonades, uns ambaixadors van posar peu a terra per a portar unes cartes de l’arxiduc Carles d’Àustria al govern de la ciutat. La tarda del 18 d’agost, el jurat en cap, Vicent Gavilà, lliurava les claus de les portes de Dénia al general Basset. “La ciutat es va quedar molt gustosa, com es pot imaginar de cors tan austríacs, i més per la circumstància de ser la primera ciutat de la Corona d’Aragó que prestava obediència a sa majestat. Seguint l’exemple, en pocs dies hi hagué l’obediència més de cent viles i llocs.”

La notícia del desembarcament de les potències aliades –Anglaterra, Àustria i Holanda– va córrer, mai tan ben dit, com la pólvora. Els detalls de la presa de Dénia, explicats al paràgraf anterior, foren recollits en un full imprès de quatre pàgines que va publicar a Barcelona l’impressor Rafael Figueró. En aquell temps, de fet, la premsa impresa era ja un potent mitjà de comunicació, que es complementava amb els canals orals i manuscrits. L’existència d’una xarxa de correu ben estructurada facilitava la circulació ràpida d’informació, tenint en compte els mitjans de l’època, entre Barcelona, València, Mallorca i Saragossa –capitals dels regnes de la Corona d’Aragó– i les grans ciutats europees –com ara París, Viena o Madrid–, a més de ports importants de l’Atlàntic i de la Mediterrània –com, per exemple, Anvers, Lisboa, Nàpols o Gènova. Així doncs, Barcelona formava part d’un gran eix de comunicacions, cosa que afavoria que en aquesta ciutat hi hagués un flux constant d’informació procedent de la resta de territoris de la monarquia hispànica i també dels principals països europeus. És per aquesta raó que Barcelona es convertí en un gran centre productor de fulls de notícies, una activitat en la qual es va destacar, fonamentalment, Rafael Figueró.

Gràcies a la feina d’aquest impressor, doncs, avui dia és possible de resseguir els principals esdeveniments de la guerra de Successió, tant en el desenvolupament europeu com en el peninsular, a través de la premsa de l’època. Aquelles notícies, cal advertir-ho, no eren exemptes d’èpica, d’exageracions i d’inexactituds, gairebé sempre a favor del bàndol que les publicava, en aquest cas, l’austriacista. Era, de fet, una manera més de combatre, utilitzant la paraula i la propaganda com a armes. Una mostra del fervor amb què fou rebuda l’arribada de l’arxiduc Carles d’Àustria són els versos anònims que Rafael Figueró va publicar l’octubre de 1705: “Alegra’t Barcelona, que aquest gran Rei és molt clar, és ta glòria i ta defensa, i de tot lo Principat. És Carles, tot ton empar, desterrat lo jou tirà, que sols junta esclavituds, precipici en lo regnar”, deia un fragment d’aquests versos. Un altre exemple de la batalla dialèctica que originà la guerra de Successió es troba en un pamflet que porta per títol Lumbrera que saca al mundo el muy reverendo padre predicador fray Joseph Ivañez, del orden de San Agustín, para desterrar las sombras con que se oculta la verdad, imprès per Figueró el 1706. El frare valencià Josep Ibàñez criticava Luis Belluga, bisbe de Cartagena, per haver demanat als feligresos que defensessin la ciutat de Múrcia de l’atac de l’exèrcit austriacista. Ibàñez acusava les tropes de Felip V d’haver comès molts crims i haver destruït les imatges dels sants de les esglésies d’algunes ciutats del Regne de València, com Xàtiva, Ontinyent i la Pobleta.

València, austriacista

Després del desembarcament aliat a Dénia, Rafael Figueró va imprimir tot un seguit de notícies que explicaven els moviments de l’exèrcit austriacista al Regne de València com, per exemple, l’entrada de les tropes comandades pel general Joan Baptista Basset i pel coronel Rafael Nebot a la capital, a mitjan desembre del 1705. Segons aquesta notícia, l’exèrcit es va apropar a les portes de València i en va demanar la capitulació a través d’un emissari amb trompeta. Arran de la negativa del marquès de Villagarcía, virrei borbònic del Regne de València, els austriacistes van assaltar i ocupar la ciutat.

Igualment, es conserven notícies que expliquen batalles i conquestes en uns altres regnes, tant de la Corona d’Aragó com de Castella. Es destaca, per exemple, la narració del desembarcament de l’armada anglesa, encapçalada per l’almirall John Leake, a Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, la tardor del 1706, una notícia que, com diu el títol, va arribar a Barcelona a través del correu de València. Segons la nota publicada per Figueró, tot seguit els aliats es van adreçar per terra i per mar cap a Ciutat de Mallorca, de la qual van exigir la capitulació. El virrei de Mallorca, el comte d’Alcúdia, va negar-se a lliurar la ciutat, de manera que, mentre els aliats iniciaven els preparatius per al bombardeig i l’assalt, els mallorquins es van revoltar i van forçar la rendició. “Tenien present la fortuna dels regnes de la Corona d’Aragó d’estar subjectes a Carles III i que essent aquell regne preciosa pedra d’aquella corona, no havia de lluir menys que els altres. I com que Catalunya, a qui per oculta simpatia ha mirat aquella illa amb apreci després de la seva conquesta i expulsió dels moriscs, havia cedit amb tanta glòria a la justícia del Rei, ells havien d’emular-la”, assegurava el full imprès per Figueró.

Una altra mostra d’aquest entusiasme amb què els catalans es van posar al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria va quedar reflectit en una notícia que explicava els darrers dies del setge de l’exèrcit filipista sobre Barcelona l’abril del 1706. Després d’un mes assetjant la ciutat, els borbònics, incapaços de recuperar-la, es van retirar, moment que fou aprofitat per grups de miquelets i de paisans voluntaris per a atacar-los pel darrere mentre marxaven. El fet més sorprenent d’aquesta notícia, tanmateix, és la narració d’un fenomen natural que hi hagué en aquell precís moment: “Enmig del combat es va produir el major prodigi del cel, un horrorós eclipsi de sol, que si bé fou natural i sabut pels que havien llegit els almanacs, fou per tots de no poca admiració i no menys consternació per l’enemic, ja que va passar quan la seva reraguarda acabava de perdre de vista la ciutat. Tot el temps que va durar l’obscuritat tan horrorosa van estar sense disparar-se els uns als altres. Però tan aviat com els nostres van veure que el sol començava a desplegar els seus raigs cap a ponent, quedant eclipsat encara el llevant, es van revestir de valor i van carregar contra ells amb força, imaginant-se que el cel els manifestava que només el nostre gran monarca Carles havia de regnar a Espanya.”

Canvi de papers

A partir del 1707, la guerra de Successió va fer un tomb important. La victòria de l’exèrcit borbònic a la batalla d’Almansa, el 25 d’abril d’aquell any, va deixar el camí lliure a Felip V per a conquerir els regnes de València i d’Aragó i dirigir-se, tot seguit, cap al Principat. Almansa va significar un cop molt fort per als austriacistes, cosa que explica, molt probablement, que no es conservi cap notícia impresa a Barcelona sobre aquesta batalla. En canvi, a Madrid, l’impressor Antonio Bizarrón va publicar una Relación diaria y singular de la gran batalla que dieron las armas del Rey nuestro Señor en los campos de Almansa. A més d’explicar amb tot detall aquesta decisiva batalla des del punt de vista filipista, la notícia informava també de la conquesta de Xàtiva, que va tenir lloc el juny del 1707, i en destacava la negativa dels seus habitants a acceptar la rendició: “La ciutat va procurar defensar-se tan obstinadament, que no admetent la clemència que repetides vegades es donà als seus habitants, van continuar la resistència fins a perdre la vida a tall d’espasa. Fou un tràgic escarment per la seva infidelitat i perfídia”, deia la notícia publicada a Madrid. Poc després de la batalla d’Almansa, l’exèrcit de Felip V va arribar al riu Ebre, a les portes de Tortosa. Abans, però, va caure Lleida, que va capitular el dia 11 de novembre del 1707, tal com explicava un full imprès per Rafael Figueró que recollia les condicions signades entre el duc d’Orleans i el príncep Ernest Lluís de Darmstadt, comandant de la guarnició de Lleida. Es tractava, sens dubte, d’un preludi del que passà a Barcelona uns quants anys més tard.

Mentrestant, però, a la capital catalana es vivia l’austriacisme amb el mateix entusiasme dels primers dies de l’aixecament. Si més no, així ho reflecteix la notícia de l’arribada de la reina Cristina de Brunswick al port de Mataró, el 25 de juliol del 1708, que narra la rebuda que li van dispensar les autoritats catalanes, encapçalades pel canceller Llorenç Tomàs. Els fulls impresos per Rafael Figueró expliquen també amb detall el casament del rei Carles III i la reina Cristina, que es va celebrar a la catedral de Barcelona el primer d’agost d’aquell any. Poc després, els monarques van fer un viatge al monestir de Montserrat on, segons una notícia publicada a Barcelona, van estar-hi una setmana, durant la qual van participar en nombrosos actes de devoció. Més o menys aquells dies, arribava també a Barcelona la bona notícia de la conquesta de l’illa de Menorca per part de l’armada que encapçalava el general James Stanhope. Un full imprès per Rafael Figueró l’octubre del 1708 recull les condicions de la rendició de Maó i de Ciutadella. Segons aquesta notícia, als soldats d’aquestes guarnicions, francesos i espanyols, hom els respectà la vida i foren traslladats amb vaixell cap a ports dels seus països.

Catalunya, sense rei

La conjuntura internacional va canviar en sentit negatiu per als catalans a partir del 1711. La mort de l’emperador Josep I d’Àustria va comportar que Carles III hagués de marxar cap a Viena a ocupar el seu lloc. El setembre d’aquell any, el rei prenia comiat dels diputats de la Generalitat de Catalunya, per bé que els informava que la reina es quedava a Barcelona: “Us encomano la joia més preciosa. Ho he volgut per memòria del meu paternal i singular amor, confiant expressar-lo amb la vostra llibertat i la de tota la monarquia d’Espanya, per a major glòria de la nació catalana”, els deia el rei en una carta que fou difosa per Rafael Figueró.

La successió de Carles III al tron imperial de Viena no va agradar a Anglaterra i a Holanda, a qui ja no convenia que Àustria tingués també en poder seu la corona hispànica. Per això l’abril del 1713 se signava el tractat d’Utrecht, que posava fi a la guerra de Successió a la península i reconeixia Felip V com a rei d’Espanya. Els catalans, tanmateix, després d’una apassionada deliberació duta a terme per la Junta General de Braços, la més alta institució política del Principat, van acordar de mantenir la lleialtat a Carles III i continuar la guerra per tal de preservar les constitucions, els drets i les llibertats. Per a justificar aquesta posició, fou enviat a la impremta de Rafael Figueró un dels textos propagandístics més singulars d’aquella època: el Despertador de Catalunya: per desterro de la ignorància i antídot contra la malícia. A més, Figueró rebia l’encàrrec de publicar una gaseta que, amb el títol Diario del sitio y defensa de Barcelona, es convertí ben aviat en l’òrgan de la resistència catalana.

Així doncs, quan a final de juliol del 1713 el duc de Pòpuli, general de l’exèrcit borbònic, arribava a les portes de Barcelona i n’exigia la capitulació, els defensors de la ciutat, tal com recollia la gaseta, responien amb aquestes paraules: “Que les portes de la ciutat de Barcelona s’han tancat i defensat dels enemics que la intenten i han intentat envair; que aquesta ciutat i tot el Principat prossegueixen la guerra, conseqüentment a la innata fidelitat que conserven al seu sobirà.” D’aquesta manera, com es pot constatar gràcies a una edició facsímil publicada per l’editorial 3i4, durant els catorze mesos que va durar el setge, el Diario del sitio y defensa de Barcelona va narrar, més o menys setmanalment i sempre amb un biaix favorable a la causa catalana, els esdeveniments de la guerra. En aquest sentit, es destaquen les narracions èpiques de les sortides que feien les tropes comandades pel general Antoni de Villarroel per a dificultar l’avanç dels enemics. N’és un exemple l’atac que el 5 d’agost del 1714 van dur a terme 100 efectius de cavalleria i 200 fusellers amb l’objectiu d’inutilitzar els canons i els morters que els borbònics havien col·locat al convent dels Caputxins, prop de les muralles de Barcelona. “Tocades les cinc de la matinada, amb valor i gosadia, a cos descobert, trencant el cordó enemic per la dreta i per l’esquerra de les seves bateries, atacaren els nostres fusellers, entrant al mateix temps 15 cavalls per cada un dels costats, i es feren amos de les bateries, clavant tres morters i dos canons, matant fins a 40 dels enemics i carregant després espasa en mà fins a obligar la cavalleria a un ignominiós abandó de la seva infanteria, la qual s’hauria destruït sencera si no fos per l’arribada de nous reforços”, explicava el Diario del sitio.

Igualment, la gaseta impresa per Figueró informava dels estralls causats per les bombes que queien sobre Barcelona, del nombre dels enemics que desertaven, de les activitats socials i religioses que tenien lloc dins la ciutat, de l’arribada de vaixells amb provisions, procedents, la major part, de Mallorca, de les operacions de les tropes catalanes que actuaven a la reraguarda dels cordons enemics i de molts altres fets, locals i internacionals, que a les autoritats de Barcelona els interessava de difondre entre la població i també entre els enemics que envoltaven la ciutat, per tal d’influir en llur estat d’ànim.

D’aquest Diario del sitio y defensa de Barcelona en van sortir 42 números, el darrer dels quals porta la data del 23 d’agost del 1714. Per tant, com és lògic, la gaseta de Figueró no va poder explicar l’assalt final de l’exèrcit comandat pel duc de Berwick el dia 11 de setembre. Això, en canvi, sí que ho va fer a Girona, que era en poder de Felip V des del 1711, l’impressor Gabriel Bro, amb un paper titulat Relación diaria del sitio de Barcelona, en el que es donava la versió borbònica de la caiguda de la capital catalana.

Seguidament a la fi del setge, les autoritats filipistes, com havia passat a València, van imposar les noves regles del joc. Per a Rafael Figueró això va voler dir la pèrdua del títol d’impressor reial que li havia concedit Carles III i la prohibició d’imprimir fulls de notícies i papers de contingut polític. A més, el marquès de Castel Rodrigo, capità general de Catalunya, va ordenar de requisar tota mena d’escrits de contingut austriacista. Aquesta és una de les principals raons per les quals avui dia es conserven molt pocs exemplars de la gaseta impresa per Rafael Figueró durant el setge. L’historiador Josep Pella i Forgas, un dels primers a estudiar la premsa catalana, explicava el 1879 com se’n va trobar una col·lecció: “Més d’una volta s’és vist en nostres dies aparèixer aquells impresos que la fe i l’heroisme dels nostres besavis proclamen, al rompre o enderrocar antigues tàpies i muralles, on la prudència d’algun avantpassat va desar-los com un tresor per a la nostra història. Així és com fou trobat el Diario del sitio y defensa de Barcelona”.

Font: NacióDigital.cat

Aquest any, a part del Decret de Nova Planta, hi faran una crema simbòlica de la interlocutòria de la immersió lingüística.

Nota de premsa d’Òmnium d’Osona

CRIDA

El 17 de maig de 1705 tingué lloc una reunió a la capella de Sant Sebastià, prop de Vic. Un grup de prohoms vigatans encetà la revolta contra el borbó Felip V d´Espanya.

300 anys després d’aquella fita i 300 anys després de la derrota a la Batalla d´Almansa, els vigatans del 2011 fem una crida perquè surtin de cada vila i ciutat dels Països Catalans columnes de vigatans i maulets per a unir-se a aquesta Marxa, que té lloc des de fa 8 anys a Vic -Osona-, la nit del 10 de setembre.

La Marxa dels Vigatans vol ser un acte de compromís amb la nostra història, cultura i país. Una marxa que enllaça el passat amb el present, i que s’obre al futur. Tot un poble que marxa cap a la llibertat.

Programa d´actes bàsic:

IX Marxa dels Vigatans / 10 de setembre de 2011

17.30-19.30 / Centelles, Tona, El Brull, Viladrau, Taradell, Folgueroles, Malla, Roda de Ter, Muntanyola, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga, Sentfores-La Guixa, Vall del Ges, Vic, Manlleu, Voltreganès, Cabrerès, Lluçanès, Seva-Sant Miquel de Balenyà i Calldetenes.
Sortida de Columnes i escamots de Vigatans i Maulets cap a Vic.

18.45 / Santa Eulàlia de Riuprimer (Plaça de la Rectoria): Lliurament de la Flama* del Pacte dels Vigatans a la columna vinguda de Vic i arrencada de la Marxa.

21.15 / Vic (Monument a Bac de Roda): Arribada de la Flama i els penons dels Vigatans amb les columnes i maulets d´arreu. Homenatge a Francesc Macià, Bac de Roda, lectura del Romanço del Bac a càrrec de la Societat Cultural Bri Fi de Lli. Encesa de les torxes amb la Flama i represa de la Marxa pel nucli antic.

22.00 / Vic (Plaça de la Catedral): Arribada de la Marxa dels Vigatans amb els personatges al capdavant. Falconers. Acte d´homenatge a Joan Freixanet i Felisart. Diàleg del compromís infant-homenatjat. Crema del Decret de Nova Planta i de la sentència del Tribunal Suprem i el TSJC. Himnes.

22.30 / Vic (Plaça de la Catedral): Ball dels Gegants de Prats de Lluçanès i de l´Àliga de Vic. Entrepans i begudes de la terra. Concert de Cesk Freixas.

* Encesa pel maig a l´ermita de Sant Sebastià en els actes commemoratius del 306è aniversari del Pacte dels Vigatans i custodiada per famílies de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Els actes estan organitzats per Òmnium Cultural d´Osona i les columnes locals.

Hi participen / Òmnium Cultural; Sagals d´Osona; Escamot dels diables de Calldetenes; Maulets; Societat Cultural Bri Fi de Lli; Consell de Joves i Comissió de Festes de Riuprimer; Ajuntament i Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer; Roda Decideix; Comissió de festes de Taradell; Tona Decideix; Agrupació de Sords de Vic i Comarca; Falcons de Malla; Geganters de la Ciutat de Vic; Geganters de Prats de Lluçanès; Ramon Redorta; Pau Bosch; Marçal Ayats. I les comissions organitzadores de les columnes de: Santa Eugènia, Muntanyola, El Brull, Malla, Centelles, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Sentofres-La Guixa, Viladrau, Voltreganès, Cabrerès, Lluçanès, Vall del Ges, Seva-Sant Miquel de Balenyà i Calldetenes.

Hi col•labora / Ajuntament de Folgueroles; Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer; Ajuntament de Centelles; Ajuntament de Seva; Ajuntament de Calldetenes; CUP Osona; Esquerra Vic; Grup Nació Digital; Vilaweb Vic; viqolot.com; Mesosona.cat; Larevistona.cat; Vilaweb Torelló; Vicciutat.com; Territori Web; Osona Comarca-Ràdio Vic-Canal Català Osona; Sardà Comunicació; El9nou.cat; Gràfiques Bassols; Farines Ylla; Tintoreria Vilà; Cistelleria Freixanet; Bar Can Ton; Auto mecànica Albert; Fusteria Santa Eulàlia; Materials Corretja; Fusteria Magem-Tió; Grup Bon Preu; Ferreteria Furriols; Celler d´Osona; Moritz; Pavicsa.

Ho patrociona: Ajuntament de Vic; Fundació Puig Porret; Consell Comarcal d´Osona.

Informació / www.marxadelsvigatans.cat; www.osona.omnium.cat; info@marxadelsvigatans.cat

AGENDA DE LA DIADA A OSONA I EL RIPOLLÈS

Dissabte, 10

El Brull. A les 5, sortida de la columna dels Miquelets del Brull de la plaça de l’Ajuntament cap a Malla.

Calldetenes. A les 11, pintada d’un mural a la plaça de la Roca; a 2/4 de 7, sortida de la plaça Onze de Setembre de la columna Companyia d’Osona de Calldetenes.

Manlleu. A 2/4 d’1, als jardins de Can Puget, espectacles de figures humanes falconeres catalanes i vermut popular.

Les Masies de Voltregà. A 3/4 de 8, arribada des de Sant Hipòlit de la columna Josep Cararac i els Màrtirs de la Gleva per agafar el penó i marxar cap a Vic.

Moià. Tot el dia, al nucli antic, X Festa Barroca. A les 11, visita comentada a la Casa Rafael Casanova.

Perafita. A 2/4 de 7, a la plaça de l’Església, jornada sobre la història del Lluçanès, amb els historiadors Joaquim Albareda i Jordi Torras. Tot seguit, ofrena floral al monòlit de Jaume Puig de Perafita i projecció d’una pel·lícula sobre la Diada.

Roda. A les 5, a la plaça de Cal Rei, sortida de la columna Bac de Roda i ofrena floral al bust de Bac de Roda. A 1/4 de 6, a la plaça Major, lectura del manifest i del Romanç d’en Bac de Roda.

Santa Eulàlia de Riuprimer. A 3/4 de 7, a la plaça de la Rectoria, lliurament de la flama a la columna vinguda de Vic i arrencada de la Marxa dels Vigatans.

Sant Hipòlit. A les 10, partit de la selecció catalana femenina d’hoquei contra el Voltregà; a les 12, partit de la selecció catalana masculina amb el Voltregà. A les 6, a l’Ateneu, projecció del nou vídeo sobre els Fets de la Gleva i la Guerra de Successió. A les 7, a la plaça de l’Església, marxa amb cavalls i miquelets de la columna de Josep Cararac i els Màrtirs de la Gleva.

Sant Joan de les Abadesses. A 2/4 d’1, al claustre del monestir, ofrena floral a la corona del comte Guifré. A 2/4 de 7, a l’edifici Duran i Reinals, acte sobre “L’obra de l’alcalde republicà Ramon Arqués”, a càrrec de Teresa Massoni, Àlex Porta i Sergi Albrich.

Sant Julià de Vilatorta. A 2/4 de 6, hissada de l’estelada al balcó de l’ajuntament, portada pels gegants de Sant Julià. A 2/4 de 7, presentació del penó de la columna dels Terrissers i sortida cap a Vic.

Tavèrnoles. A les 6, a Can Cadena, marxa cap a Vic amb la columna que ve de Roda.

Tona. A les 5, a la plaça Major, lectura del manifest en record del patriota tonenc Ramon Puig, i sortida en cotxe cap a l’església de Malla per continuar cap a Vic. A les 6, a La Canal, espectacle infantil Les quatre barres de sang. A les 9, a la plaça Major, botifarrada popular i sardanes.

Torelló. A les 5, a la plaça de la Vila, marxa de la columna Josep Vila cap a Vic.

Vic. A la 1, a la taverna La Terra, conferència “Sense València no hi ha independència”, a càrrec de Paco Chollbi, portaveu del Col·lectiu contra la Corrupció. A les 7, a la plaça de Bac de Roda, acte de l’esquerra independentista. A 2/4 de 8, a la placa de Bac de Roda, ofrena institucional. A les 8, a l’ajuntament, conferència “Catalunya i la revolució del coneixement”, a càrrec d’Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca. A 3/4 de 9, a la placa de Bac de Roda, acte del Casal Manuel Viusà “Democràcia real: independència i socialisme”. A 2/4 de 10, a la placa de Bac de Roda, ofrena i entrada de les columnes de la Marxa dels Vigatans, encesa de les torxes amb la flama i inici de la Marxa pel nucli antic. A les 10, a la plaça de la Catedral, arribada de la Marxa, crema del Decret de Nova Planta, gegants, castells i homenatge a Joan Freixanet. A 2/4 d’11, a la plaça de la Catedral, botifarrada i concert de Cesk Freixas.

Diumenge, 11

Calldetenes. A les 11, jocs tradicionals catalans i sortida dels capgrossos de Calldetenes. A les 12, ofrena floral al monòlit de l’Onze de Setembre i ballada de sardanes.

Campdevànol. A les 12, a la plaça Anselm Clavé, acte institucional, commemoració del centenari de la mort de Joan Maragall, actuació poètica i musical amb el grup Anhels i la coral Amics de la Processó.
Camprodon. A les 5, a la plaça d’Espanya, sardanes.

Lluçà. A les 2, a Santa Eulàlia de Puig-oriol, arrossada popular. A les 5, inauguració de la plaça i el passeig de davant de l’ajuntament. A 2/4 de 6, exhibició i classes d’skate a les noves rampes.

Manlleu. De 2/4 de 10 a les 2, a la plaça de Dalt Vila, trobada d’intercanvi de plaques de cava. De 5 a 7, cloenda de l’Embarcador del Ter. De 5 a 7, al passeig del Ter, tallers familiars. A les 8, a la plaça Fra Bernadí, sardanes amb la Cobla Cadaqués; a la mitja part, pilar dels Nyerros.

Moià. Fins al migdia, al nucli antic, X Festa Barroca. A les 11, visita comentada a la Casa Rafael Casanova. A 1/4 de 2, davant el monument a Rafael Casanova, acte institucional.

Pardines. A 2/4 de 6, a la plaça dels Països Catalans, concert de música tradicional.

Prats. A les 12, ofrena floral i lectura del manifest davant l’estàtua a Rafael Casanova. Tot seguit, als jardins de Cal Bach, aperitiu. A 2/4 de 5, Trobada a les 3 Fonts per celebrar el centenari del safareig municipal i berenar a la Font del Xambó. A 2/4 de 7, a la plaça Roca Xica, sardanes.

Ripoll. A 2/4 de 12, a la plaça Abat Oliba, sardanes. A 1/4 d’1, al monestir, glossa de la Diada a càrrec de Lluís Bonada i ofrena a la tomba del comte Guifré. Després, sardanes. A les 6, a la plaça de l’Ajuntament, concert dels Randellaires. A la mitja part, proclamació de la pubilla, hereu, pubilleta i hereuet.

Roda de Ter. A 2/4 d’11, a la masia Bac de Roda, ofrena floral, lectura de poemes i pilar d’homenatge dels Nyerros.

Sant Julià de Vilatorta. A les 10, al castell, xocolatada, hissada de l’estelada al cim del castell, ofrena floral, lectura dels manifest i baixada en comitiva fins al poble. A les 12, conferència sobre “El significat històric de l’Onze de Setembre”, a càrrec de l’historiador Joaquim Albareda.

Sant Pere de Torelló. A les 8, a la plaça Monmany, havaneres, amb Les Veus del Mar.

Tavèrnoles. A les 12, a la sala polivalent, parlament de Jaume Ortiz, expresident d’Òmnium d’Osona, i recital poètic a càrrec de Pilar Cabot.

Tona. A 2/4 de 9, a la plaça Major, trobada per pujar al castell i penjar l’estelada gegant i esmorzar. A les 10, a la plaça Major, coca per a la mainada i inflables. A 2/4 de 12, a la plaça Major, homenatge a la senyera, lectura del manifest i audició de cançons patriòtiques amb el Cor Bonaire. A les 6, a l’ermita de Lurdes, concert de la Diada, amb el Duet de Guitarres de Ramon Dordal i Roger Tàpias.

Torelló. A les 12, ofrena floral al monument de Rafael Casanova, actuació de la Coral Cervià i parlament de la historiadora torellonenca Mariona Prat. A les 6, a la plaça de la Vila, sardanes.

Font: EL9NOU.CAT

El dissenyador freelance de la campanya i el cartell oficial de l’onze de setembre a Badalona afirma aquest dissabte en una piulada al twitter que treure la paraula nacional no va ser no va ser ni un error ni un oblit. Jordi Garcia comenta que va ser una exigència que se li va fer via telefònica.

Al Facebook , escriu: “He llegit que l’Ajuntament de Badalona es desmarca de la decisió de treure la paraula nacional del cartell, atribuint-la al disseny o a un oblit. He de dir que l’ajuntament és qui sempre facilita i/o corregeix tot el contingut textual; en aquest cas inicialment ens van donar el text Diada nacional de Catalunya. Pocs dies després ens van demanar que eliminessim la paraula nacional del cartell. La nostra única aportació a nivell de text va ser afegir 1714-2011, això si va passar. Malgrat no voler ser vetat per l’administració, he cregut necessari facilitar aquesta informació”.

Font: NacióDigital.cat